El tres de març el Canal de televisió de l'Escala ens va fer una entrevista on vam tindre l'oportunitat d'explicar una mica el que significa per nosaltres aquesta aventura, si el voleu veure pitgeu aquí, es a partir del minut 25:20, esperem que el trobeu interessant.
Posteriorment l'equip de CANAL10 va fer un resum radiofònic on sortia una síntesi del que va ser l'entrevista, si el voleu escoltar pitgeu aquí, son sis minuts.
Agraïm a CANAL10 les facilitats que ens van donar i esperem tornar-hi per explicar com ha anat.
dilluns, 18 d’abril del 2016
divendres, 15 d’abril del 2016
PREPARACIÓ PSICOLOGICA - UN ENFOC
Quan es va començar a gestar l'idea d'anar-hi ens vam trobar que tots els companys que formàvem el grup mai havíem estat junts a una mateixa expedició, de fet alguns de nosaltres no havíem participat mai en una.
Pensant en tot això, per haver-ho viscut una amiga nostra amb molta experiència en expedicions, psicòloga de professió, ens va voler ajudar en aquests aspectes orientant-nos en dos grans apartats. Per una banda tornant d'una sortida aprofitant després de dinar una xerrada amb consells de relació interpersonal acompanyats d'un document recordatori i per altre banda una sessió per conèixer tècniques de relaxació amb dos tècniques diferents.
El document de consell d'ajuda en el pla interpersonal està enfocat a intentar no deteriorar una situació difícil per un costat dient les coses de forma positiva i per altre aprofitar estones on som tots per fer pinya amb jocs o bromes.
Uns dies després vam fer les pràctiques de tècniques de relaxació, Tapping i mètodes per assolir la relaxació del cos estan més orientades en aquell temps que et pots trobar a un camp alt on necessites preservar tota la teva força mental pel dia següent i no perdre-la pensant en coses negatives. La relaxació si més no com a mínim et treu (o intenta) ficar-te el cap en un altre lloc i objectivar en la mesura del possible la situació.
Acompanyats d'una veu que ens anava indicant com havíem d'anar relaxant cada part del cos crec que vam aconseguir relaxar-nos prou, la sessió de tapping també va ser molt interessant tot i que te la complicació de recordar els punts de tapping.
En fí, un aspecte important del que havíem sentit parlar sovint i que estic segur que amb aquests senzills consells millorarem la nostra estada allà, allà o on sigui!
Diuen els que hi han anat que una expedició es com un petit mon els límits del qual son el perímetre de camp on ets. Allà on hi ha les tendes, els companys, els cuiners i els sherpes, potser alguna expedició tingui el seu camp base a prop i permeti convertir aquest petit mon en dos petits pobles però si no hi ha cap altre expedició el mon es redueix durant quinze dies a 12 persones, 12 persones que hauran de posar-se d'acord amb mil situacions, on viuran plegades situacions difícils en un un entorn aïllat.
Aquest aïllament comporta una convivència molt estreta, el que comporta com totes les convivències moments difícils que s'ha de gestionar de la millor forma en benefici de l'expedició i de les relacions interpersonals, tanmateix si es pot aconseguir que la relació entre tots sigui encara millor al tornar que al marxar, ja seria un èxit total.
Pensant en tot això, per haver-ho viscut una amiga nostra amb molta experiència en expedicions, psicòloga de professió, ens va voler ajudar en aquests aspectes orientant-nos en dos grans apartats. Per una banda tornant d'una sortida aprofitant després de dinar una xerrada amb consells de relació interpersonal acompanyats d'un document recordatori i per altre banda una sessió per conèixer tècniques de relaxació amb dos tècniques diferents.
El document de consell d'ajuda en el pla interpersonal està enfocat a intentar no deteriorar una situació difícil per un costat dient les coses de forma positiva i per altre aprofitar estones on som tots per fer pinya amb jocs o bromes.
Uns dies després vam fer les pràctiques de tècniques de relaxació, Tapping i mètodes per assolir la relaxació del cos estan més orientades en aquell temps que et pots trobar a un camp alt on necessites preservar tota la teva força mental pel dia següent i no perdre-la pensant en coses negatives. La relaxació si més no com a mínim et treu (o intenta) ficar-te el cap en un altre lloc i objectivar en la mesura del possible la situació.
Acompanyats d'una veu que ens anava indicant com havíem d'anar relaxant cada part del cos crec que vam aconseguir relaxar-nos prou, la sessió de tapping també va ser molt interessant tot i que te la complicació de recordar els punts de tapping.
En fí, un aspecte important del que havíem sentit parlar sovint i que estic segur que amb aquests senzills consells millorarem la nostra estada allà, allà o on sigui!
dimarts, 12 d’abril del 2016
VENENT SAMARRETES!
Aprofitant que el company Xavi va organitzar la 1ª cursa de marxa nòrdica de Cerdanyola amb el centre excursionista i diverses entitats de la ciutat vam "muntar la parada" de venda de samarretes a una de les carpes que ens van cedir.
Ara que anar al Nepal es gairebé com anar a Grècia però una mica més lluny i que s'ha popularitzat la descoberta i exploració de les valls de l'Himalaia amb trekkings i expedicions comercials que reverteixen en la prosperitat del teixit turístic del Nepal, (confiem que després el poble més humil se n'aprofiti) s'ha donat la possibilitat que molts particulars estalviant podem permetre'ns viure la autentica aventura que significa pujar un pic de 7000 metres, es cert que sols amb diners no puges però com a mínim arribes a camp base!
Tot i que fent càlculs tots sabem que tindrem prou recursos per estar a camp base el dia previst no està de més anar recollint diners d'allà on podem.
Amb gestions d'en Xeve, veí de l'Escala, amb el seu club, el CER, vam rebre una subvenció en forma de samarretes confeccionades amb el espectacular logo dissenyat per la Laia, el Club pagava el cost i nosaltres ens quedàvem el marge.
Així que tothom ens hem posat a vendre-les, familiars, amics, coneguts i desconeguts.
En aquest esdeveniment no en vam vendre gaires.., es veu que la gent estava més atenta a fer bé el pas nòrdic que a veure les nostres fantàstiques samarretes, un altre dia les acabem de vendre.
Ja sabeu, si algú munta una cursa aviseu que venim amb el xiringuito!
Ara que anar al Nepal es gairebé com anar a Grècia però una mica més lluny i que s'ha popularitzat la descoberta i exploració de les valls de l'Himalaia amb trekkings i expedicions comercials que reverteixen en la prosperitat del teixit turístic del Nepal, (confiem que després el poble més humil se n'aprofiti) s'ha donat la possibilitat que molts particulars estalviant podem permetre'ns viure la autentica aventura que significa pujar un pic de 7000 metres, es cert que sols amb diners no puges però com a mínim arribes a camp base!
Tot i que fent càlculs tots sabem que tindrem prou recursos per estar a camp base el dia previst no està de més anar recollint diners d'allà on podem.
Amb gestions d'en Xeve, veí de l'Escala, amb el seu club, el CER, vam rebre una subvenció en forma de samarretes confeccionades amb el espectacular logo dissenyat per la Laia, el Club pagava el cost i nosaltres ens quedàvem el marge.
Així que tothom ens hem posat a vendre-les, familiars, amics, coneguts i desconeguts.
En aquest esdeveniment no en vam vendre gaires.., es veu que la gent estava més atenta a fer bé el pas nòrdic que a veure les nostres fantàstiques samarretes, un altre dia les acabem de vendre.
Ja sabeu, si algú munta una cursa aviseu que venim amb el xiringuito!
El xiringuito!
Xavi donant les primeres nocions als concursants.
Montse, que va participar a la cursa, mostra la seva samarreta!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)